Història

D’acord amb la documentació i bibliografia disponible, l’afició al vol de coloms té els seus orígens a Espanya en temps molt remots.
Algunes de les normes disctades en el seu temps per les autoritats competents de l’època, en matèria de protecció són:
· El Reis Catòlic van ordenar aka Justícia de la Ciutat de Múrcia, la protecció dels coloms i els colomars, en lletra de 22 de desembre de 1488, ratificant disposicions recomanades per les Corts de Salamanca, aprovades pel Rei Enric IV al 1466.
· Ordenances que reglamenten el joc de l’”hembreo” pels afcionats de la ciutat de Càdis, van ser aprovades per la “Real Chancilleria de Granada” el 25 de maig de 1759.
· La Justícia Major de Múrcia, fixà l’alçària dels colomars en un Edicte que es va signar el 30 d’abril de 1803.
· A Múrcia, el 4 d’octubre de 1839, es va publicar un rglament per a la solta i l’”hembreo” de “palomos colgueros”, on es data l’orígen d’aquesta afecció en 1733.
· Més recentment, a l’any 1914 es a constituí a València la Federació Regional Colombófila Valènciana.
· A Barcelona, es fundà la primera societat a l’any 1926.
· Des que al 1932 es creà a València la Federació Regional de socitats Colombicultores de Llevant, l’afició a aquest Esport s’ha estès per quasi tot Espanya.
· El 24 de novembre de 1944, es constituí la Federació Espanyola de Columbicultura, amb seu a València, però, abans el 8 d’octubre de 1944 la Delegación Nacional de Educación Fisica y Deportes, aprova el Rglament pel qual es regirà la Columbicultura. Així passava a considerar-se la solta de coloms, en un nou esport protegit per la Llei.

EL “PALOMO BUCHÓN” ORÍGEN DEL COLOM ESPORTIU.
Un tipus de colom amb característiques molt semblants, va ser introduit pels àrabs a la península, cap el any 711 època de l’invasió musulmana. Aquest colom molt resistent acostumat al desert del Sáhara, el feien servir els àrabs com a mitjà de distracció i esbarjo. Aquest colom es va creuar amb la espècie autoctona espanyola i d’aquesta barreja, es va aconseguir un tipus de colom anomenat “palomo buchón”, amb unes aptituts molt accentuades, per la seducció i atracció al seu colomar, de la femella. Era tanta la sabiessa d’aquest tipus de colom, que era capaç d’emportar-se cap al seu colomar, no tant sols a la femella, sinò que també ho feia amb altres coloms mascles que trobava pel camí, i altres aus, que podría trobar “interessants”.

Hi ha qui afirma que l’actual colom esportiu, deu el seu orígen a l’antiga coloma “Laudina” del Llevant espanyol, de potent parrup i arrogant figura, aconseguits a través de creuaments fets amb altres races, fins configurar-se en un colom que es distingeix per les seves qualitats atlètiques, resistència en vol, velocitat i esperit combatiu, i també psíquiques, com són intel.ligència, constància, docilitat i gran poder de seducció.

EN QUÈ CONSISTEIX L’ESPORT DELS COLOMS ESPORTIUS
Pot definir-se dient que és la noble lluita dels coloms mascles per la possessió d’una mateixa femella, utilitzant els seus mitjans de seducció, intel.ligència, constància i esperit combatiu.

Així s’aconsegueix després d’ensinistrar convenientment els coloms mascles perquè, en lluita amb altres de la mateixa raça, portin cap el seu colomar una femella que li diuen “solta”, i que per identificar-la, porta adherida a la cua una ploma blanca.

L’OBTENCIÓ D’UN BON EXEMPLAR:
Segons, alguns, no s’haurien d’aparellar mascle i femella si ambdòs tenen relació consanguínea. Uns altres són de l’opinió que per tener èxit el creuament de la parella s’hauria de fer tenir en compte què, éssent iguals les condicions psíquiques i físiques dels mascle i la femella.
N’hi ha també convençuts de què és imprescindible creuar l’avi amb la néta i millor si és besnéta, peró sempre tenint present que en els creuaments anterior que van donar lloc a l’obtenció d’aquesta néta o besnéta, s’hagués tingut en compte la teoría anterior del creuament de races de les mateixes catacterístiques físiques i psíquiques.

La cría de colomins té una part tant important com la exposada abans. Es tracte de donar-l’hi una alimentació i higienes correctes, ademés d’una atenció personalitzada, inclús des d’abans de neìxer, vigilant la posta d’ous i les condicions óptimes dels pares. Dels cins dies fins els tres mesos estarà diariament vigilat pel criador per pasar-lo a partir dels tres mesos, al seu habitacle i començar amb la seva educació esportiva i a conèixer la solta.
Es fonamental pels colomins, al igual que per qualsevol esportista, haver pujat sense cap malaltia greu.
Als tres mesos, ja en comencen a tenir zel i és quan arriba el moment de ensinistrar-lo. Al seu habitacle se le introdueix una femella de plomatje fosc (de blava a toscada) portadora sempre del seu distintiu, una ploma blanca a la cua.

AQUÍ EN COMENÇA EL JOC DE LA SEDUCCIÓ.
Es convenient que el colomí estigui amb la coloma continuadament durant tres o quatre dies en llibertat de vol, per deixar-lo sol durant uns vuit dies . Seguidament, se li torna a possar una altre femella diferent Arribat a aquest moment, se li deixa anar amb un grup de tres o quatre mascles amb una sola femella a dies alterns amb l’objecte de que s’habituin a lluitar per conquerir la solta, i així continuarà fent-se fins que els colomins tinguin l’edat de cinc mesos, moment en que ja es podran deixar volar amb deu o dotze colomins. I axí successivament fins arribar a un grup de cinquanta o més coloms.
El colom que es capaç de seduir la coloma prou perquè ella el segueixi, es possible que dormin fóra del colomar el qual haurà d’esta obert perquè puguin entrar els dos més tard.
Les coloms que deixen la solta no es malmetem si els tanquem sols, sinò al contari, aixó els serveis d’educació i d’alicient per a la propera oportunitat que tinguin d’emportar-se a la solta al seu colomar.

L’esport de la Columbicultura, s’inicia sobre el mes d’octubre fins el juliol, seguint sempre el cicle natural establert per aquest tipus de colom. Durant els altres mesos, els criados estaran molt ocupats preparant els exemplar per la muda, la criança i l’entrenament i preparació de la propera competició.